Comparteix a la teva xarxa

Compartir

“Lo riu Llobregat també és vida”.  Parafrasejant  l’eslògan dels col·lectius de les comarques de l’Ebre, aquesta ha estat la principal conclusió de la taula rodona que ahir acollia Sant Joan Despí en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat.

Una taula que, a partir  de la perspectiva històrica de l’evolució del riu i el seu ecosistema,ha exposat  la importància de l’aigua per a la vida. De manera entenedora els ponents han explicat com fem servir aquest recurs, com  captem l’aigua, com la potabilitzem,  la distribuïm, la depurem , la reutilitzem i  en quina mesura en fem un ús eficient. Quines són les diverses fonts de subministrament: l’aigua dels rius, l’aigua dels aqüífers, l’aigua del mar, l’aigua regenerada i quines són les infraestructures que permeten satisfer les nostres activitats. Unes activitats que tenen incidència en la qualitat del riu i dels aqüífers; tot i que el desplegament del pla de sanejament de Catalunya ha comportat millores significatives en la qualitat del nostre entorn hídric -i que ha permès els municipis tornar a gaudir del riu-, cal continuar en la millora de les masses d’aigua del Baix Llobregat.

També han estat rellevants les consideracions respecte  la gestió del recurs tant en alta (captació, potabilització i transport) com en baixa (distribució). En els darrers anys de crisi econòmica la ciutadania ha  demanat transparència i canvis  en la gestió. La recent sentència del TSJC en relació a l’empresa mixta metropolitana, o la polèmica concessió d’ATLL són elements que posen sobre la taula una nova visió respecte dels models de gestió de l’aigua.

Una  ciutadania que, a la nostra comarca,  ha aconseguit reduir significativament  el consum d’aigua per habitant i dia (fins a 104L/hab/d), estalvi que també s’ha produït  en d’altres usos com l’industrial i l’agrícola.

S’ha constatat que la directiva europea de l’aigua va suposar un salt important per establir les eines i els sistemes de gestió, a partir de l’obligatorietat de fer una diagnos integral dels ecosistemes, d’adoptar el criteri de racionalitat econòmica (qui contamina paga) i d’establir que la participació pública pro-activa és una eina bàsica per a l’elaboració dels plans de gestió de conca.

Preguntats els principals reptes pels propers anys els ponents van manifestar :

1.- Rebaixar els nivells de salinitat  de l’aigua del riu Llobregat.

2.- Millorar les masses d’aigua i els cabals de manteniment.

2.- Aconseguir una gestió integrada de tots els recursos.

3.- Aconseguir de des l’àrea metropolitana  el retorn del seu cabal ecològic al Ter.

4.- Garantir la gestió de l’aigua des dels poders públics, però amb l’empoderament de la ciutadania.

5.- La Comunitat Minera Olesana és l’exemple que des de l’economia social es pot fer una bona gestió d’un servei públic bàsic i d’un bé comú com és l’aigua

Abans de la celebració de la taula rodona un grup de persones  van visitar l’estació de bombament, la xemeneia d’equilibri i el centre de control de l’empresa concessionària ATLL, visita que il·lustrà la importància de la gestió de l’aigua en alta per a una població de més 5 milions d’habitants.