És possible la gestió forestal al Baix Llobregat?


Comparteix a la teva xarxa
FacebookTwitterWhatsAppLinkedInGoogle+Compartir

IMG-20160602-WA0017La comarca del Baix Llobregat té 15 mil hes de bosc arbrat, 12 mil hes de zones arbustives, 3 mil hes de sòl agrícola i 18 mil hes per la resta d’usos. Quasi el 60% de la comarca és forest, arbrat o no. Per tant la gestió forestal és imprescindible i en canvi a les agendes econòmiques, socials i polítiques de la comarca la importància d’aquest sector no es troba entre les prioritats.

El país dedica molts recursos a la protecció d’incendis i a d’altres polítiques sobre el medi i en canvi no disposa de plans estratègics per a la gestió del bosc ni procura que una activitat econòmica com la gestió forestal sigui reeixida.

Les possibilitats tècniques per emprendre la gestió forestal i el coneixement professional existeixen al nostre país. Catalunya disposa d’expertesa amb centres de referència com el Centre Tecnològic Forestal de Solsona o l’Irta. Ja a l’any 1929 els professionals del sector indicaven maneres d’actuar al bosc per obtenir-ne recursos i procurar la seva saludable pervivència.

Calen apostes decidides, des de la propietat forestal, els ajuntaments, el consell comarcal, la Diputació i la Generalitat per promoure l’activitat del sector. Aquesta activitat ha de ser respectuosa amb la biodiversitat, preparada tècnicament, ben dissenyada estratègicament i que irrompi amb força per fomentar la producció i el consum de biomassa  i la fusta de serra classificada. Si s’aconsegueix impulsar el consum de la producció forestal, el sector progressarà i generarà ocupació i activitat econòmica.

Les possibilitats per “endreçar” el bosc són moltes i van des de  la necessitat de noves fonts d’energia produïda a partir dels  productes d’aprofitaments no fòssils, fins a la producció de fusta, passant per productes per a l’alimentació com el pi pinyoner.

IMG-20160602-WA0018El balanç de la generació de fusta i de la seva extracció a Catalunya, dista molt d’assemblar-se al de la Unió Europea  (25 % Catalunya i 67 % UE). Ens queda un llarg camí a recórrer. El Baix Llobregat ha de ser sensible a municipis com Torrelles que, ja en d’altres moments  han estat capdavanters per empènyer experiències com les del Parc Agrari. Ara Torrelles assenyala amb urgència la necessitat d’ocupar-nos de la gestió forestal.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *