Comparteix a la teva xarxa
Castellví de Rosanes, la porta d’entrada al món del cava. Municipi baixllobregatí vinícola i forestal. Així va començar l’alcalde Joan Carles Almirall la seva presentació de l’acte del congrés El Baix Llobregat a Debat a aquest municipi.
L’activitat començava amb una fantàstica visita al Celler Canals & Canals, vam fer una immersió activa a la història del vi i del cava coneixent l’esplèndida col·lecció d’estris de l’agricultura i de la indústria del vi, des dels inicis més remots.
La taula rodona va comptar amb la participació de la historiadora, Gemma Tribó; el coordinador comarcal de la Unió de Pagesos, Martí Sucarrats; el pèrit agrícola, Miquel Canals; l’enòleg i empresari, Ramon Canals ; la sommelier, Elena Sellés i Genoveva Català com moderadora.
El món de la vinya a Catalunya i a la comarca ha estat present d’una manera absolutament generalitzada fins el segle XIX degut a l’aparició de la fil·loxera, fins llavors 1/3 del sòl agrícola era vinya. L’aparició d’aquesta malura va suposar l’aparició o d’altres tipus de conreus o l’abandó i l’ocupació de l’espai per zones boscoses. El Baix ha tingut producció de raïm i de vi, a les zones de secà i a les de regadiu a través dels emparrats, a l’actualitat el conreu de la vinya està circumscrita a les zones de secà –agricultura de muntanya- i amb una disminució molt notable d’hectàrees de conreu. Les denominacions d’origen a les que s’acull la producció són: Cava, Penedès i Catalunya.
Durant tot el segle passat, la història de la producció vinícola ha passat multitud d’experiències, des de la comercialització a través dels marxants fins a la constitució de sindicats com el de Martorell, creat el 1917 que s’ocupà d’extreure valor del producte i de la majoria dels seus subproductes amb la producció d’esperit de vi, des de la fassina.
L’evolució de l’activitat econòmica i la indústria ha comportat una forta pressió urbanística i d’infraestructures, poc a poc les
vinyes han quedat aïllades, per tant es disposa de poc sòl agrari, de miniparcel·les i aquestes partides i disseminades. Alhora la manca de relleu generacional, el risc d’incendis per manca de cura del bosc, l’aparició dels senglars, la fatiga del sòl, el canvi climàtic,…. són flagells que amenacen la vinya.
S’ha de garantir la sortida de la producció, s’ha d’estar atenent a les innovacions que relacionades amb nous sistemes de conreu, amb l’elaboració de vins especials amb l’enoturisme i amb l’exportació. És necessari saber trobar noves formes de consum, el vi ja no és de consum diari a totes les menjades com antigament passava, que el porró presidia la taula. S’ha d’arribar a un consum lúdic i a un acompanyament a manifestacions culturals, a la gastronomia i als moments d’oci.
Les iniciatives empresarials que continuen presents a la nostra comarca les liderades per 8 cellers i caves, en la majoria dels casos amb clients arreu del món, amb productes premiats des dels consumidors fins als experts internacionals. I a la proximitat, en el Km0 no els trobem amb la facilitat desitjada. Calen acords per a la promoció dels productes de l’agricultura de proximitat i de la producció vinícola, un bon maridatge nascut al Baix Llobregat.