Comparteix a la teva xarxa
El conjunt de les reflexions que s’han anat donant al llarg de tots els debats celebrats en el marc del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT , ha estat coincident en dos eixos fonamentals, el primer conèixer més a fons l’estat actual de la qüestió, per tant obtenir millor informació del moment present i el segon fer-nos les preguntes pertinents per intuir el futur i en conseqüència encertar en quin camí cal emprendre.
El debat de Les ciutats del segle XXI ens aporta una primera conclusió, les ciutats del segle XXI, són les d’avui, ja estem en ple segle vint-i-u. Si fem un pas més vol dir que ens interroguem cap on anem al llarg dels 84 anys que li queden de vida al segle.
Així les coses el primer que vam constatar era l’origen de les ciutats com espais urbans, emmurallats i completament diferents de l’espai natural, dels camps i del bosc. La ciutat s’expandeix més enllà de les fronteres amb l’adveniment del capitalisme .
A l’actualitat la població urbana és per primer cop majoritària. Les àrees urbanes tenen el 53 % de la població mundial, ocupen el 2% de la superfícies, generen el 80% de la riquesa, consumeixen el 70% de l’energia i generen el 75 % de les emissions de CO2.
El model de ciutat amb una forma més o menys definida que es modifica en el curs del temps ha evolucionat cap una ciutat que surt dels seus confins per “envair” territori de l’entorn, el qual, tot i no haver adquirit característiques plenes d’urbanitat, no es diferència ja netament de la ciutat.
Atenent a l’observació del fenomen de les ciutats actuals ens trobem davant de quatre reptes fonamentals, el de la funcionalitat, la sostenibilitat, l’equitat i el govern.
La ciutat com espai pel foment de la creativitat i la innovació econòmica, la competitivitat, l’accessibilitat i la vertebració interna a través de la mobilitat i el transport i com espai de prestació de serveis bàsics garantint-ne la universalitat d’accés.
La ciutat que s’adapta als reptes del canvi climàtic, reduint emissions de CO2, defensant espais oberts i connectors, fent eficient el cicle d l’aigua, generant energies renovables i permetent la igualtat d’oportunitats en l’accés als subministraments energètics, la ciutat que té cura del cicle dels materials i empren polítiques circulars en matèria de gestió de residus, la ciutat que defensa i exalta els valors del paisatge.
La ciutat que garanteix els drets i l’equitat, que assegura el dret a l’habitatge digne, a la salut i a l’educació, que lluita contra la desigualtat social i la segregació espacial entre la població. També ha de contribuir a la recuperació de les plusvàlues urbanístiques i ha de fer una planificació harmònica dels usos del sòl.
La ciutat que necessita un govern que garanteixi la llibertat i la seguretat individual, que permet el dret a intervenir en les 
decisions col·lectives i que assegura el dret a organitzar-se i participar a la vida pública, assegurant el dret a la diferència i a la pròpia identitat. El model d’organització social del futur que es basa en el control democràtic dels poders públics i en la transparència de la gestió política i administrativa.
En definitiva el marc de la convivència del futur passa per aglomeracions urbanes, aquestes són les tendències mundials i en el seu àmbit s’han de generar les condicions per una governança democràtica, participativa, que ofereixi oportunitats equitatives a tota la població i que incorpori els valors de la sostenibilitat i la reconciliació amb el medi natural i l’entorn.