Els paisatges de pedra seca com a patrimoni cultural


Comparteix a la teva xarxa
FacebookTwitterWhatsAppLinkedInGoogle+Compartir

IMG-20160607-WA0016El 3 de juny, a Begues, ens vem reunir una quarentena de persones en un dels paisatges de pedra seca més representatius ben conservats del municipi, ubicat entre les barraques del Tabaco, Avi de Mas Roig i Meliton que formen part de mas Roig. La taula la presidien la regidora de cultura de Begues, la presidenta del CECBLL. Els ponents representaven el Parc Natural de Collserola, la Agrupació d’Arquitectes per a la Intervenció i Defensa del patrimoni, el Centre d’Estudis Beguetans i la Land Art Associació Catalunya. A l’aire lliure, entre boscos, camps, marges i barraques de vinya els ponents vem exposar els projectes sobre el present i futur del patrimoni que conformen i que contenen els paisatges de pedra seca i les diferents formes de portar-ho a terme.

Havíem demanat als ponents de la taula rodona, cada un des de la seva especialitat i feina aportessin idees, fets, projectes, propostes… per establir solucions i mecanismes destinats a donar visibilitat a la problemàtica generalitzada que pateix el municipi de Begues que també és la de molts municipis del Baix Llobregat i de Catalunya.

Les ponències van incidir en diversos aspectes: reconstrució d’estructures malmeses per manca d’ús, estratègies de conservació a llarg termini, protecció legal a nivell nacional i local, propostes de nous usos i valors per captar l’interès polític, social, econòmic i acadèmic, idees per divulgar el patrimoni rural i els paisatges que conformen, importància d’utilitzar el paisatge com eina de protecció del patrimoni de pedra seca, etc.

La qüestió de fons estava relacionada amb la manera de preservar el patrimoni de pedra seca que solca els camIMG-20160608-WA0007ps de molts dels municipis del Baix Llobregat. Especialment els que practiquen o millor dit practicaven l’agricultura de secà composta per vinya, fruiters i cereals. Actualment la majoria de construccions de pedra seca i tradicionals que han servit per el conreu, la ramaderia de muntanya i per la incipient protoindústira (forns de calç, rajoleries, sínies, etc.), formen part d’una paisatge que ha perdut la seva raó de ser. El desús, l’abandonament, el desconeixement, la indeferència i la intensa urbanització que  ha estat objecte el territori, de moment aturada per la crisi, són la causa i l’amenaça la seva pervivència. Tot plegat, ens empeny a definir nous usos, establir nous valors i regular les intervencions en el territori que evitin la desaparició de l’equilibri cultural i natural que garanteixen les construccions de pedra seca, el paisatge que modelen i la natura que les acull. Al  Baix Llobregat, el fet de conservar paisatges rurals en bon estat equival en part a dir que s’han salvat de la pressió urbanística i de les infraestructures que esquarteren el territori. Per això cal protegir el paisatge com a patrimoni. D’aquesta manera assegurem una viabilitat al patrimoni que modela el paisatge i la natura que l’envolta.

 

 

 

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *