Comparteix a la teva xarxa
Ahir a Sant Andreu de la Barca es va celebrar la taula rodona sobre “Les infraestructures que travessen el Baix Llobregat”. El municipi va acollir amb caliu als ponents, atès que dos d’ells van ser protagonistes de la millora urbana d’aquest municipi, facilitant el soterrament de la xarxa ferroviària dels ferrocarrils catalans. Constatat aquesta millora va servir per reivindicar amb força que la xarxa ferroviària de Renfe té un deute a la comarca: la supressió del pas a nivell de Sant Feliu de Llobregat.
Les ponències ens van permetre constatar que la ubicació geogràfica de la comarca i la fàcil comunicació amb Barcelona han estat sempre un dels punts forts del Baix Llobregat. Aquesta proximitat ha fomentat la construcció de tot tipus d’infraestructures per donar-nos servei, però sobretot per donar servei a Barcelona.
Si parlem d’infraestructures de transport, pels 486 km2 que conformen els 30 municipis de la comarca, discorren part de l’ A2, AP2, AP 7, B 23, B 22, C31, C32, C-55 i una B-24 encara per acabar. Aquestes són tan sols algunes de les vies de gran capacitat concebudes per comunicar i accedir a Barcelona, i evidentment als seus punts generadors d’activitat econòmica en aquesta banda del territori, com són la Zona Franca i el Port de Barcelona, sense oblidar l’aeroport del Prat que és una de les infraestructures bàsiques del país.
L’oferta en transport públic és bona si el viatge és radial cap a Barcelona. El plànol de les línies de Rodalies i de FGC així ho demostren. Una altra cosa és si parlem de mobilitat intra-municipal, aquí apareixen les dificultats i sobretot curiosament pels modes menys contaminants. Per exemple podríem parlar de les dificultats per comunicar-nos entre els municipis que es troben a tots dos costats del riu: si ets un vianant aquest el trajecte és pràcticament una missió impossible.
Per tant, sembla evident que aquestes infraestructures no sempre han s’han implantat en el territori sota els principis d’acció preventiva o de correcció dels danys al medi ambient, i han deixat una cicatriu en el territori difícilment modificable. El nostre gran eix vertebrador i connector continua sent el riu Llobregat . De fet de manera paral·lela a la seva traça han anat creixent corredors d’infraestructures de serveis (salmorres, la planta depuradora, la traçat de l’AVE) que han incidit de manera directa en ell, en el seu propi ecosistema i en la zona agrícola que l’envolta.
Pels ponents algunes de les prioritats pels propers anys són:
- La supressió del pas a nivell de Renfe al municipi de Sant Feliu , aquesta és una prioritat absoluta i immediata, perquè afecta en primer lloc a la seguretat de les persones, a la cohesió territorial d’un municipi i a l’eficiència del transport de rodalies i a la freqüència de la circulació de trens.
- La construcció del carril BUS -VAO de la B23, i la connexió del tranvia per la Diagonal.
- La problemàtica de l’accés de mercaderies al Port de Barcelona . Vinculada al transport per carretera en camions i a l’enllaç d’aquests amb el ferrocarril.
- Caldrà comprovar si la necessitat de garantir el subministrament elèctric s’ha de fer mitjançant la implantació de la xarxa de 400 KV aèria i sense substituir altres línies.
- Una prioritat bàsica és la millor gestió de les infraestructures. No cal fer-ne, ni projectar-ne gaires més, cal posar l’accent en els plans de serveis, no en els de construcció.
- Cal considerar infraestructures els connectors, els espais verds i –evidentment- el propi riu, per preservar-ne les seves característiques.
- Les consideracions ambientals són bàsiques i han de tenir un caràcter transversal en la planificació.
- La “saturació” del Baix Llobregat més proper a Barcelona és una oportunitat per obrir i facilitar serveis i accessibilitat al Baix Llobregat més allunyat de la conurbació barcelonina.